sábado, 24 de julio de 2021

RABIA

RABIA

hoy ya necesito sacarlo, soltarlo,escupirlo.....

todo tiene un limite y la burla ya esta pasando ese limite...


Pides 30€ para alimentar a tus hijos ,nuestros hijos,sus hijos tambien.....la respuesta es "oh estoy en paro"..

en paro?de verdad? como se le llama a un ser despreciable que en plena cuarentena/pandemia mundial deja voluntariamente un trabajo fijo de mas d 20 años para irse al paro , con una buena indemnizacion bajo el brazo (diciendole al juez q se ha ido con una mano delante y una detras xq le despidieron)??

MENTIRA!!!!! despido pactado...se fue el...se fue ella igual...casualidad? NO , PREMEDITACION Y ACUERDO EMPRESA TRABAJADOR/A....

Se muda a la otra punta del pais (de donde sale el dinero para la mudanza?) a una casa!!!un año despues insiste q sigue en paro ( sepe reduce tu sueldo a menos dl 50% cuando ya llevas un año en el paro) y llega una nueva mudanza...(y el dinero de donde sale?)

y viven y se recrean de mentir a todos haciendose eco en sus redes sociales...sus viajecitos , cada dia x los bares comiendo como reyes , bebiendo......Y LE HAS NEGADO A TUS HIJOS 30€ MAS??

los hay q no conocen la vergünza...q "pagan" 120€ para q alguien les mantenga a sus hijos ,los eduque y vele por ellos cada dia ,mientras ellos viven la gran vida...

VERGÜENZA , ASCO , RABIA me dan....bueno no , no en plural , xq solo el es culpable de esta situacion....solo el decidio abandonar a sus hijos...hijos a los q jamas llama , a los q dejo d recoger o llevarselos cuando corresponde x "incompatibilidad" con su nueva mujer ..... jajajajajaj me tengo q reir...incompatibles unos hijos ? ha d ser la nueva persona d tu vida la q sea compatible con ellos , ellos q son tu sangre , parte de tu vida.....ellos no tienen ni deben ser compatibles con nadie mas...son unicos e irremplazables....

hay padres q se desviven por sus hijos..q no pueden pasar un dia sin hablar con ellos aunq sea un momentillo....q haran lo imposible para q no les falte de nada , q mueren por ellos...

luego esta EL , el desnaturalizado , el egoista , el mediocre , el....

la palabra PADRE ni sabe que es....abandono a sus hijos con 7 y 11 años , y seguir el convenio marcado por el juez de recogidas finde si finde no y a mitades veranos navidades semana santa se le caia el mundo encima...

no puede ser PADRE aquel q se desvive  por los hijos de los demas y deja a su suerte a sus propios hijos....Y LE DAN UNA PATRIA POTESTAD? tiene poder si quiere para negarle cosas basicas a sus hijos?? 

Plena pandemia mundial y ni una llamada para saber si estan vivos o muertos....ni una llamada para saber si se vacunaran o no....NADA !!!!

algunos pueden pensar que es "rabia" de la vida lleva ahora el ....JAMAS!!!!

estamos con un hombre adorable , con el q todos somos "compatibles"...q no hacemos diferencias entre los hijos de el y los mios....q todo va por igual , que hemos creado una FAMILIA ADORABLE , DE VERDAD , CON AMOR DEL BUENO....

No necesitamos vivir de las redes sociales para hacer rabiar a nadie xq nuestra vida es  nuestra y de nadie mas...q no necesitamos q le guste a nadie mas q a nosotros...

q disfruto viendo lo muxo q hemos ganado en VIDA y FELICIDAD dsd q el se fue....q nos ha costado muuuuuxo esfuerzo!! pero q todo lo q tenemos es sincero y no una vida de red social....

No les envidio nada....ya pueden meterse toda la comida de bares y restaurentes q puedan y q en su dia les nego a sus hijos y ahi q se atragante con ella.....

nosotros comemos cada dia en casa y tan a gusto , y q el dia q con algo de esfuerzo logramos algo mas ,lo disfrutamos a lo grande...


este año no tenemos para ir de vacaciones ni dos dias puesto q con mi sueldo real d 650€ ,habiendo pagado mas d 400€ en matriculas escolares y material , y q mi pareja sigue en erte ..... no nos queda mas q para algun dia hacer una salida justita llevandonos la comida d casa...Y COMO LO DISFRUTAMOS...


sin apariencias,agradecidos de lo q tenemos cada dia ....yq con AMOR DE VERDAD se llega despacito pero a todas partes....


RABIA espero sienta alguno en algun momento d su vida , al ver que un dia tuvo unos hijos propios q son mayores , felices, gente de bien y enamorados y agradecidos de todo lo q tuvimos y conseguimos juntos....sin el.

 

sábado, 27 de enero de 2018

REFLEXIONS SENSE MES....

Quan passes anys i anys amb algu..
.formes una familia i segueixes una vida q creus normal , lineal molt lineal pero normal , i d sobte un dia obres els ulls i veus q tot allo desapareix , q era una gran mentida ..... 
llavors fas un reset per tornar a començar.

t aixeques poc a poc , 
aixques als q han caigut amb tu ,
 mires d refer qui eres abans d tots els anys d mentides ....
coneixes algu meravellos q t empenta sempre q ensopegas i no et deixa tocar fons mai ,,,,
 q es sempre al teu costat , en els dies bons , els dolents i els pitjors
 (q encara n hi han gracies a un passat mooolt pesat).....
 i nomes pots agraïr q aparagues a la teva vida aquesta persona.nova   ... 

i un dia com avui en conflictes un dia mes amb el passat pesat , 
veus q aquella persona a perdut el q tu has recuperat : la seva vida...
la seva identitat..
q es un titella en mans d una mala persona q li deu dir " lo tuyo es mio y lo mio es solo mio"
 i veus q ell li segueix el rotllo xq ja no t passat xq ella li ha pres...
q no pot recular ....
q te uns fills q els hi es indiferent un pare inexisten....
que la q va ser la seva dona es considera vidua xq ni recorda ja qui es ell...
i q la nova persona q ell va triar li va fent esborra  tot del seu passat,,,
de la seva historia..
i un dia ho oblidara tot de la mateixa manera q potser un dia reflexioni o es senti sol,
 i comenci a recordar una vida q tenia abans d ser titella ..
potser llavors vulgui tornar a saber d aquells fills q vagament potser recorda ,
 q ja seran adults, potser amb la seva propia familia i qui sap..potser ja ni el recordin tp....

i llavors com a persona.....que sents? com et sents? 
per mes be q hara digui estar i gauidr o no d altres coses....
quan arribis aquest punt....llavors que???

Que trist els q en plenes facultats adopten falses vides i passan a ser titelles....

MAI DEIXEM Q NINGU ENS ROBI LA NOSTRA HISTORIA , LA NOSTRA VIDA , PER BO O X DOLENT ES PART NOSTRA I NO LI PERTANY A NINGU MES.....


viernes, 13 de octubre de 2017




 I M AGRADA
SENTIR TE RESPIRAR


I esperar q sigui l hora d trobar nos
i tontejar amb tu
mirades,
mans,
apropar nos,
tocar ,
rozar ,
abraçar nos,
mentres preparem el sopar ...

Desitjar estar sols
lluny d les mirades de nens , veïns...
ni d ningu q no siguem tu i jo

X fi arriba el moment.
Tothom  ja dorm...
ja x fi  nomes estem tu, jo i la nostre habitació.
Ja sols, segueixen les caricies , les mirades , els petons...
hi ha desig....
amor.

I arriba la disbauxa...
Ens menjem a petons,
caricies,
ens toquem,
acariciem ...

Hem torna boixa veuret la cara d plaer,
sentir te respirar ,
agitar te....
Jjo ofegan crits q faria de passió,
crits d goig,
de desenfre,
de ja no poder tornar enrera,
d no voler ja tornar enrera!!
i quan ja ho hem donat tot,
quan la vòragine a arribat a lo mes alt.....

Arriba la calma
o com tu dius "el relax".
M agrada reposar el meu cap sobre teu ,
notar com els cossos encara bategan molt fort.
Sentir la teva respiració prop meu ,
repiracio agitada
q cada vegada va minban
relaxan se ...

I hem tens entre els teus braços ,
i hem sento plena ,
feliç ,
segura ,
voldria ser aixi cada dia d la meva vida....

I m adormo ,
ens adormim ,
mica a mica ......

I m agrada sentir te respirar....



                                                                     ( PUIGCERDA JULIOL 2017 )



lunes, 11 de enero de 2016

JO VOLDRIA


JO VOLDRIA

Jo voldria creura q tot anire be.
Jo voldria creure
q seguiras sent part de la meva vida,
del meu dia a dia...

Saps el q sento ..
portava temps volento dir ,
pero callava..
x por...
Por de q t espantesis,
q desapareguesis...
Pero a la nit magica d cap d any
van sortir les paraules soles,
sense donar me temps a retindre les ...
les recordes?
voldria creure q si...
son paraules dites dsd el cor
q no tothom me las ha sentit dir,
nomes qui es especial.
Per aixo alguns mai ,
quasi mai les van sentir.

Jo voldria creura q tot anire be.
Jo voldria creure
q seguiras sent part de la meva vida,
del meu dia a dia...

M agrada sentir te dir
q tens ganes d parlar amb mi ,
als vespres quan estem sols
tot i q en la distancia...

M agrada sentir te dir
q et sents a gust amb mi...

Se q no sents el mateix q jo,
no encara...
espero q algun dia ens trobem 
a un  mateix punt...
i si es aixi m ho facis saber.

Hi han coses q no entenc
pero respecto,
tot i sense entendre el motiu,
malgrat q hem costa de vegades molt.


Ets tan teu ,
tan reservat,
de vegades extrany,
amb un tan d misteri....
de vegades m agrada...
de vegades m espanta....

Pero forman part de tu
i m agraden i atrapan ....
cada dia mes.

Jo voldria creura q tot anire be.
Jo voldria creure
q seguiras sent part de la meva vida,
del meu dia a dia...





Añadir leyenda






NO TINC PARAULES , TU LES TENS TOTES

NO TINC PARAULES
TU LES TENS TOTES


No tinc paraules per dir el q sento
pero molts cops sense elles
tu endevines que hem passa...

Endevines q hem passa
ja nomes mirant me
i el millor ?
q saps trobar les paraules
q jo no ser expressar o no vull expresar,
 i hem dones de nou la calma

No tinc paraules per dir el q sento
pero molts cops sense elles
tu endevines que hem passa...

Ja saps q si trobés les paraules,
o quan les trobo....
nomes son paraules d agraiment

En un any m ho has donat tot :
calma,
refugi,confiança,
amistat, carinyo..
ets el meu tot.¡¡!!

No tinc paraules per dir el q sento
pero molts cops sense elles
tu endevines que hem passa..





lunes, 18 de mayo de 2015

DOS ANYS JA....un 15 de Maig




Dos anys ja...i sembla que en fa mes.
Dos anys envoltats de llagrimes,foscors,mentires,
enganys,amenaces,
humil.liacions....era necesari??!!

Avui fa dos anys que vaig despertar un mati
i el meu mon hem va caure a sobre,
de tal manera que el meu cor va voler deixar de bategar
i per fer ho va accelarar....
quina sensacio...
inolvidables moments...
notes el cor corre i corre...
fa mal.
sensacio de ofeg,
de faltar-me el aire ...

En petits moments,
despres de veure els metges corre,
penses que t en vas...
penses en el que pots deixar..
i no vols.
I alla es on el meu cor va dir,
"ep..ells et necesiten encara"
i el cor va començar a mimbar...
a no corre, a relaxar-se.

Algo et diu"ell no es imprescindible i tu pots sortir-ne"
I aixi es...

Dos anys ja...i sembla que en fa mes.

Avui es el primer aniversari d una nova vida.
Torna a haber-hi llum,
somriures i veus que existeixes.
Que batalles n hi han cada dia ,
i que aqui el que s avorreix es perque vol....
que la vida es plena d coses bones,
i molt bones...
i dolentes,
molt dolentes pero que de cadasquna
s ha de aprendre quelcom.

I descobreixes que hi ha gent imprescindible
i d altre prescindible....
i que tu vols estar amb la imprescindible.....

Dos anys ja....i sembla que en fa mes.

viernes, 15 de mayo de 2015

DIJOUS

DIJOUS

Els nostres dijous...
Tan llargues les setmanes fins q arriba el dijous i estem junts una estoneta...
Estoneta q hem passa massa depresa , 
pero no per aixo renuncio a gaudir d la teva companyia...

El nostre parc....
Que sota la mirade d les torres dl aigua i d un drac espero la teva arribada...
m agrada veure t arribar amb un somriure,alegra q si tinc alguna preocupacio 
es en aquell just moment on s hem oblida quina era....
i xerrem, be...xerro xq no callo,
 xq tinc ganes d explicar te mil coses....
ho sento, q pesada soc!!! 
I poguer te petonejar ,i agafar nos d les mans, i sentir te tan a prop....m agradan....
els nostres dijous.

lunes, 27 de abril de 2015

Y PORQUE?

 Y porque
el día ha de pasar tan rápido a tu lado...?

Toda la mañana con Barcelona a nuestros pies...el sol....y caricias y besos furtivos entre el griterío de los niños...
y ya de nuevo la larga semana hasta poder tenerte de nuevo...
pero esta vez ... solo para mi !!!

MATINAR

Una nit increible..
La teva companyia , les ganes de veuret ,la pau que hem transmets despres de una setmana de alts i baixos....

Arribar...somriures , caricies , mirades , paraules , petons...
converses de sofa que no acabaria mai...
m agrada escoltar te , q m expliquis coses de les que coneixes , del mon que has vist...
et miro i veig que ho expliques amb ganes i que tambe sembles sentir te a gust...i m agrada.
Dormir al teu costat..sentir l escalfor del teu  cos que una estona abans era fos amb el meu...
i matinar...

Matinar..
x agafar un tren cap a ningun lloc.....i trobar te a faltar..
Mil histories de tren que m envolten i arribar a la "nostre" estacio ... i no hi ets!!
i aquell parc , aquella estacio , aquella ciutat no son el mateix...

Torno a casa ...
Dia gris...
Escolto musica al tren...
I vaig reben missatgets teus que hem van treien somriures de tan en tan....

I et trobo a faltar....