Quan passes anys i anys amb algu..
.formes una familia i segueixes una vida q creus normal , lineal molt lineal pero normal , i d sobte un dia obres els ulls i veus q tot allo desapareix , q era una gran mentida .....
llavors fas un reset per tornar a començar.
t aixeques poc a poc ,
aixques als q han caigut amb tu ,
mires d refer qui eres abans d tots els anys d mentides ....
coneixes algu meravellos q t empenta sempre q ensopegas i no et deixa tocar fons mai ,,,,
q es sempre al teu costat , en els dies bons , els dolents i els pitjors
(q encara n hi han gracies a un passat mooolt pesat).....
i nomes pots agraïr q aparagues a la teva vida aquesta persona.nova ...
i un dia com avui en conflictes un dia mes amb el passat pesat ,
veus q aquella persona a perdut el q tu has recuperat : la seva vida...
la seva identitat..
q es un titella en mans d una mala persona q li deu dir " lo tuyo es mio y lo mio es solo mio"
i veus q ell li segueix el rotllo xq ja no t passat xq ella li ha pres...
q no pot recular ....
q te uns fills q els hi es indiferent un pare inexisten....
que la q va ser la seva dona es considera vidua xq ni recorda ja qui es ell...
i q la nova persona q ell va triar li va fent esborra tot del seu passat,,,
de la seva historia..
i un dia ho oblidara tot de la mateixa manera q potser un dia reflexioni o es senti sol,
i comenci a recordar una vida q tenia abans d ser titella ..
potser llavors vulgui tornar a saber d aquells fills q vagament potser recorda ,
q ja seran adults, potser amb la seva propia familia i qui sap..potser ja ni el recordin tp....
i llavors com a persona.....que sents? com et sents?
per mes be q hara digui estar i gauidr o no d altres coses....
quan arribis aquest punt....llavors que???
Que trist els q en plenes facultats adopten falses vides i passan a ser titelles....
MAI DEIXEM Q NINGU ENS ROBI LA NOSTRA HISTORIA , LA NOSTRA VIDA , PER BO O X DOLENT ES PART NOSTRA I NO LI PERTANY A NINGU MES.....
