DOS ANYS JA....un 15 de Maig

Dos anys ja...i sembla que en fa mes.
Dos anys envoltats de llagrimes,foscors,mentires,
enganys,amenaces,
humil.liacions....era necesari??!!

Avui fa dos anys que vaig despertar un mati
i el meu mon hem va caure a sobre,
de tal manera que el meu cor va voler deixar de bategar
i per fer ho va accelarar....
quina sensacio...
inolvidables moments...
notes el cor corre i corre...
fa mal.
sensacio de ofeg,
de faltar-me el aire ...

En petits moments,
despres de veure els metges corre,
penses que t en vas...
penses en el que pots deixar..
i no vols.
I alla es on el meu cor va dir,
"ep..ells et necesiten encara"
i el cor va començar a mimbar...
a no corre, a relaxar-se.

Algo et diu"ell no es imprescindible i tu pots sortir-ne"
I aixi es...

Dos anys ja...i sembla que en fa mes.

Avui es el primer aniversari d una nova vida.
Torna a haber-hi llum,
somriures i veus que existeixes.
Que batalles n hi han cada dia ,
i que aqui el que s avorreix es perque vol....
que la vida es plena d coses bones,
i molt bones...
i dolentes,
molt dolentes pero que de cadasquna
s ha de aprendre quelcom.

I descobreixes que hi ha gent imprescindible
i d altre prescindible....
i que tu vols estar amb la imprescindible.....

Dos anys ja....i sembla que en fa mes.